El documental de divulgació històrica Economia col·lectiva. L’última revolució d’Europa (Catalunya, 2014) aprofundeix en un fet històric recent i poc conegut: l’expropiació i la gestió obrera del 80% de les indústries i serveis a Catalunya entre 1936 i 39. És una de les transformacions més radicals -d’arrel- i innovadores del segle XX. L’última revolució d’Europa.
Sinopsi Catalunya, juliol de 1936. L’alçament del general Francisco Franco fracassa. La revolució, l’esperança dels més desfavorits, esclata. Els treballadors i treballadores, majoritàriament anarcosindicalistes, assumeixen la gestió i la direcció d’entre el 70 i el 80% de les indústries i serveis del país. S’organitzen horitzontalment. Creen un sistema de prestacions socials. Fan possible una de les transformacions socials i econòmiques més radicals -d’arrel- del segle XX. És l’última revolució d’Europa.
Per què ens endinsem en aquest projecte (2012)? 1) Perquè narra un esdeveniment únic al món que ha estat deliberadament ocultat pel poder. 2) Perquè alguns dels seus protagonistes encara viuen entre nosaltres. 3) Perquè ha de ser una referència per a totes aquelles persones i organitzacions compromeses amb el canvi social. 4) Perquè cal conèixer-la per entendre els darrers 75 anys de la nostra història.
Com l’iniciem? El projecte comença el mes de juny de 2012 quan trobem un testimoni que va participar en la col·lectivització del taller on treballava. A partir d’aquí, vam decidir que valia la pena documentar la seva vivència i entrevistar coneixedors d’aquesta experiència, com el doctor en Economia Antoni Castells i Duran.
On el puc veure? Per ara, està disponible en DVD i a la plataforma Filmin.
Economia col·lectiva 